L’ere ‘ncuntrada, tance agnn fà,

sö ‘n d’öna stradina de montagna.

Magrina, ‘npo rusina,

nasì ultàt ‘nsö,

dò mure al pòst di öcc,

tresine col spach ligade,

scosal a fiur,

socolì feràcc,

sestì de paia con quatèr frér

apena truàcc.

La sbasa zo ‘l co.

La dienta rósa …

e la scapa vià de corsa

sö l’erba bagnada,

piö svelta d’öna legor spaentada.

A la sò cà, èl la speta,

pröföm de stala,

föm de camì, cavre de curà,

polenta, rosare

e padele de sgürà ….

L’o riesta mia tat tép fà.

O stèss nasì, i du stèss ogiù.

Ma nò, pusibel dopo tace agnn…

Ma certo; che bambòs, Santa Marieta…

No la pöl vèss

Che la sò sc­èta ….

La me lasa gnà parlà.

ü tantinì secada

e la va vià, sensa ultàs;

bela, drecia per la sò strada.

Borsèta a tracòla, oregì ‘n del nàs,

petinadüra longa, dorada,

minigonna rosa,

maglièta fina, … firmada !!!…